Uibuniversitat

Deim que per expressar condició en català s'ha de dir sempre que o si; sempre i quan és un calc del castellà i només pot usar-se per indicar simultaneïtat.

Repassam les regles d'ús de les sigles: no s'hi afegeix plural, només es mantenen duplicades en casos tradicionals, i es poden llegir lletra per lletra o com a paraula.

Explicam com cal expressar probabilitat (potser, probablement, segurament) i comparació (igual que, tal com, de la mateixa manera que), contra castellanismes com *igual està malalt o *a l'igual que.

En temes de gènere i igualtat, coneixerem termes com bretxa de gènere, diferència salarial o empoderament, entre d'altres.

Repassam el lèxic català sobre sostenibilitat (reciclatge responsable, medi ambient, empremta ecològica...) i recordam els usos impropis de *sustentabilitat o *medio ambiente.

Parlam d'expressions del refranyer català relacionades amb l'abril i destacam dites com «Abril, aigües mil!», a més d'altres expressions sobre pluja, vent i cultius.

Repassam el lèxic de les al·lèrgies primaverals i hi destacam l'ús de la ela geminada (al·lèrgia, al·lèrgic, al·lergogen, pol·len).

Presentam els noms correctes de fruites i verdures de temporada (pèsols, espinacs, espàrrecs o grells), n'assenyalam les variants dialectals i corregim castellanismes com *espinaques o *sofrit.

Explicam que en català no es diu *jugar un paper, sinó tenir, exercir, desenvolupar o representar un paper, ja que jugar només s'usa en sentit lúdic o competitiu.

Diferenciam depenent (gerundi, 'segons que') de dependent (adjectiu que indica subordinació o necessitat d'ajuda).

Aclarim que *donar-se compte és un calc del castellà i recomanam usar adonar-se, témer-se, assabentar-se, fixar-se o percebre.

Descrivim el lèxic normatiu del'estat de la mar (mar plana, mar arrissada, marejol...) i el distingim dels termes populars (bona mar, mar podrida...).

Presentam el vocabulari normatiu del vent, amb els noms del vents mediterranis segons la direcció, a més d'explicar termes com fibló o tromba.

Comentam lèxic relacionat amb la temperatura com grau positiu i negatiu, sota zero (i no *baix zero), gelada/gebrada/glaçada, i els verbs corresponents.

Classificam les precipitacions segons la forma i la mida de les partícules —pluja, plugim, ruixat, neu, aiguaneu o calabruix—, amb els verbs corresponents.

Repassam el lèxic meteorològic bàsic de l’estat del cel i destacam la variació dialectal de termes com nigul, núvol i nuvolat, així com verbs i locucions referits a situacions del temps.  

Parlam de termes com aplicació o app, navegador o enllaç.

Definim terminologia pròpia de l'àmbit digital i educatiu com llibre electrònic o digital, format de lectura (PDF, EPUB, AZW), motxilla electrònica, repositori i núvol o nigul.

Presetam vocabulari habitual de l'aprenentatge digital com tutoria en línia, plataforma o competència digital.

Descrivim l'aprenentatge en línia amb termes com aula virtual, videoconferència, fòrum o grup de discussió i seminari web (no *webinar).